Greu cas de discriminació lingüística als jutjats valencians
Denúncia d'una lletrada a qui li va ser requerida la traducció d'un escrit de recurs escrit en valencià.
Els jutjats de Sagunt han sigut l'escenari d'un nou cas de discriminació
lingüística patit per voler fer un ús normal de la nostra llengua a
l'Administració. Aquest cas és especialment greu pel requeriment de
traduir un escrit de recurs per part del Jutjat de Primera Instància i
Instrucció núm. 1 de Sagunt, que haurien de conèixer quina és la
normativa actual al respecte. L'advocada afectada ens fa arribar un
escrit en què explica perfectament el cas i fa una repassada exhaustiva a
la normativa que regula els drets lingüístics de tots els valencians:
"El Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Sagunt va
requerir ahir l’advocada Mercè Teodoro, qui actua en nom d’un ciutadà
particular en un afer civil, a traduir al castellà un escrit de recurs
presentat en valencià, abans de resoldre’l.
"Aquesta petició és inadmissible d’acord amb la legislació
internacional, estatal i autonòmica i suposa un nou cas de
desconeixement de la llei en matèria lingüística i una vulneració
flagrant dels drets lingüístics elementals dels valencians.
"Demanar a una de les parts en un procediment judicial la traducció
d’un document que s’ha presentat en una de les llengües oficials del
territori és un acte contrari a l’article 231 de la Llei Orgànica del
Poder Judicial, aplicable a tot l’Estat, el qual estableix que les parts
i els seus representants, així com els testimonis i perits podran
utilitzar la llengua que siga també oficial en la comunitat autònoma en
el territori de la qual tinguen lloc les actuacions judicials, tant en
manifestacions orals com escrites i que les actuacions judicials
realitzades i els documents presentats en aquesta llengua tindran “sense
necessitat de traducció al castellà plena validesa i eficàcia”.
El jutjat pot ordenar, d’ofici la seua traducció només quan els escrits
hagen de tenir efecte en òrgans judicials radicats en altres territoris
que no compartesquen la llengua cooficial o a instància de part, quan
alguna de les personades en el procediment (mai el mateix jutjat)
al·legue –i demostre- indefensió. Però en cap cas la traducció ha d’anar
per compte de qui ha presentat l’escrit o document, no pot implicar
inadmissió del tràmit, cap sobrecost a la part o l’endarreriment en el
procediment. En eixe cas, constituiria també un acte de discriminació.
"En el mateix sentit s’expressa l’article 12 de la Llei d’Ús i Ensenyament del valencià en afirmar que “tots
els ciutadans tenen el dret de poder adreçar-se a l'Administració de
Justícia en la llengua oficial que creguen convenient d'usar, sense que
se'ls puga exigir cap mena de traducció i sense que se'n puga seguir
retard o demora en la tramitació de llurs pretensions” i que “Totes
les actuacions, documents i escrits, realitzats o redactats en valencià
davant els Tribunals de Justícia i les que aquests duguen a terme en la
mateixa llengua, tenen plena validesa i eficàcia”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario