El passat 6 de juliol es va signar un acord relatiu als criteris
generals d’aplicació a la constitució i funcionament de les borses
d’ocupació temporal en el Sector Públic Instrumental de la Generalitat
al qual Intersindical Valenciana no s’ha adherit, ni pot recolzar.
El primer que cal dir d’aquest procés, és que una vegada més ha
sobrat soroll mediàtic i ha faltat sensibilitat i respecte pel personal
que hi treballa en les empreses del sector.
Compartim plenament la necessitat de regular i homogeneitzar l’accés a
l’ocupació temporal en el conjunt del sector públic. I, a més, som
plenament conscients de la seua complexitat i peculiaritats, les quals,
no poden ser obstacle per a la seua ordenació i organització. Sense
oblidar, però, que darrere hi ha una historia i uns drets laborals que
cal protegir i respectar.
Tot just el mateix respecte i protecció que la Llei de
Responsabilitat Social estableix per al personal contractat per empreses
adjudicatàries de contractes públics en recuperar la gestió pública.
Intersindical Valenciana exigeix el mateix nivell de protecció i la
mateixa estabilitat per a un personal propi, com ara les treballadores i
treballadors del Sector Públic Instrumental, amb una història recent
farcida de greus agressions laborals que aquest govern, ara per ara, no
ha volgut, o no ha sabut, reparar.
L’Acord d’avui tanca el cercle d’un procés normatiu que, en realitat,
promulga una llei de punt final mitjançant la qual s’amnistia els
responsables de la desfeta heretada en el sector i sanciona, amb la pena
màxima, qui no té cap responsabilitat: Les treballadores i
treballadors.
Per al sindicat, el II Acord posava les bases un ERO de substitució
massiva del personal. Aquest argument s’ha vist refermat i validat per
recents conflictes laborals, com ara el plantejat pel personal del Cor
de la Generalitat, que en essència constitueixen una esmena a la
totalitat de la norma.
Cal dir que l’argumentari d’excepcionalitat plantejat per aquest
col·lectiu és del tot generalitzable i aplicable, no sols a altres
col·lectius laborals específics, sinó a totes i cadascuna de les
treballadores i treballadors de totes i cadascuna de les empreses del
sector, puix l’estat d’excepció laboral generat pels anteriors gestors,
constitueix la definició perfecta d’excepcionalitat. Consegüentment, cal
exigir un tractament extraordinari, però per a la totalitat de la
plantilla.
L’Acord d’avui li dona una dimensió més sagnant al procés assenyalat en
dissenyar un procediment d’accés a les borses d’ocupació temporal
mitjançant el qual qualsevol treballadora o treballador, després d’anys,
de vegades dècades, de serveis a l’empresa i a la ciutadania
valenciana, lluny de consolidar una estabilitat a la qual tindrien dret
en qualsevol relació laboral, no sols es poden veure despatxades del seu
lloc de treball, sinó que, a més, per múltiples situacions
sobrevingudes del tot aleatòries, en perdre el dret a integrar-se en les
noves borses d’ocupació, es poden veure excloses fins i tot de cap
expectativa d’ocupació en l’empresa. O el que és el mateix, condemnades a
la desocupació i posteriorment a l’exclusió social.
Però a més, el document acordat avui, dissenya un sistema
essencialment recaptatori que tan sols beneficia i garanteix una font
d’ingressos permanent per als qui han fet de la preparació per a l’accés
a l’ocupació pública la seua font principal, o complementària de
finançament.
Es cert que les retallades salvatges i les polítiques laborals
aplicades en anteriors legislatures són les úniques culpables d’haver
condemnat bona part de la ciutadania valenciana a la desesperació. Avui,
malauradament, s’ha acordat cobrar-li una taxa a eixa desesperació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario