14-N: huelga general, laboral y social
La huelga general es el instrumento más potente de la
clase trabajadora para conseguir cambios en las políticas sociales y
económicas, y el momento social y político justifica la convocatoria. Ahora,
todas y todos, afiliadas y afiliados a los diferentes sindicatos de la
Intersindical Valenciana, trabajadoras y trabajadores, pensionistas, personas
desempleadas y el conjunto de la ciudadanía debemos trabajar para organizarla
en todos los ámbitos de la sociedad y conseguir que esta sea un éxito que
obligue al gobierno a rectificar y a cambiar su política por otra que sirva a
los intereses del conjunto de la clase trabajadora y la ciudadanía.
La convocatoria de la huelga general laboral y social
ha partido de la Cumbre Social estatal y ha sido ratificada por las cumbres
sociales territoriales; entre las que está la del País Valencià. La Cumbre
Social está formada por entidades de muy diversa naturaleza, donde se integra
la Confederación Intersindical en el ámbito estatal y la Intersindical
Valenciana al valenciano, que nace para organizar y coordinar el movimiento de
oposición social a las medidas de los gobiernos central y autonómicos,
adoptadas para superar la crisis.
Desde que estalló la crisis, una crisis que
empezó y continua siendo financiera, todas las medidas para corregirla han
significado un auténtico desastre social, porque todas y cada una de las
decisiones que se han tomado han sido orientadas a hacer repercutir la crisis
sobre la clase trabajadora. Se han aprobado reformas laborales, la prórroga de
la edad de jubilación, los incrementos del IRPF y del IVA o los recortes en
servicios públicos como sanidad, educación o protección social; unos recortes
que han afectado a todos los trabajadores. En el sector privado se han cerrado
numerosas empresas, a menudo con ERE injustificados, deslocalizándolas o
aprovechando la crisis para suprimir puestos de trabajo o sustituir
trabajadores. Los empleados públicos también han resultado altamente afectados,
porque además de las medidas globales, se les ha querido responsabilizar
socialmente de la crisis y se les ha aplicado medidas complementarias como la
pérdida de puestos de trabajo públicos, la flexibilización de las condiciones
laborales y una disminución significativa de las retribuciones con el 5%, la
reducción de los complementos de carrera y desarrollo profesional del gobierno
autonómico, y la supresión de la paga de Navidad.
Estas políticas han supuesto una degradación
importante del estado del bienestar y un retroceso de los estándares del nivel
de vida de la clase trabajadora. Un paro que afecta al 25% de la población
activa, unos 5 millones de personas sin trabajo que malviven con el subsidio
por desempleo o de la limosna de los 450 €, al País Valenciano más de 600.000
desempleados, miles de famílias que diariamente pierden el hogar, colectivos en
situación de dependencia o en riesgo de exclusión social que han perdido,
directamente o indirectamente, el apoyo de los poderes públicos son, entre
otros casos, ejemplos del panorama social que nos queda después de la
aplicación de las políticas de recortes. Unas políticas que no han ido
acompañadas, sino al contrario, de medidas que implican a las grandes fortunas,
las empresas y los bancos a contribuir solidariamente para salir de la crisis
(amnistia fiscal, rescate de la banca, banco “malo”, fiscalidad no progresiva,
etc).
Una realidad que inexorablemente requiere una
respuesta social de aquellos y aquellas que estamos sufriendo las consecuencias
y que ha llevado a la Cumbre Social a exigir la convocatoria de un referéndum
para que podamos opinar sobre las políticas y, ante la falta de respuesta por
parte del gobierno y la previsión de nuevos recortes en 2013, a convocar una
nueva huelga general para el 14 de noviembre. Estamos ante un fraude
democrático, un fraude a la ciudadanía, ya que el gobierno está aplicando toda
una serie de medidas que no llevaba en su programa electoral.
Intersindical Valenciana, en el último Consell Confederal del 8 de septiembre,
definió una linea sindical que apostaba por trabajar hacia una convocatoria de
huelga general, pero con ciertas garantías de éxito y, en este contexto, era
fundamental la movilización social alrededor del referéndum y de la
movilización general. Es decir, que era necesario utilizar el referéndum como
instrumento para crear una red social y sensibilizar a la población de cara a
una futura convocatoria de huelga general. Las últimas actuaciones del gobierno
español, como la presentación de los Presupuestos Generales del Estado para
2013 y, el más que previsible rescate, han acelerado la iniciativa de la Cumbre
Social de convocar la huelga general.
EN VALENCIÀ:
14-N: vaga general, laboral i social
Accedeix al full informatiu
La vaga general és l’instrument més potent de la classe treballadora per aconseguir canvis en les polítiques socials i econòmiques, i el moment social i polític justifica la convocatòria. Ara, totes i tots, afiliades i afiliats als diferents sindicats de la Intersindical Valenciana, treballadores i treballadors, pensionistes, persones aturades i el conjunt de la ciutadania hem de treballar per organitzar-la en tots els àmbits de la societat i aconseguir que aquesta siga un èxit que obligue el govern a rectificar i a canviar la seua política per una altra que servisca els interessos del conjunt de la classe treballadora i la ciutadania.
La convocatòria de la vaga general laboral i social ha
partit de la Cimera Social estatal i ha sigut ratificada per les cimeres
socials territorials; entre les quals hi ha la del País Valencià. La Cimera
Social està formada per entitats de molt diversa naturalesa, on s’integra la
Confederació Intersindical en l’àmbit estatal i la Intersindical Valenciana al
valencià, que naix per organitzar i coordinar el moviment d’oposició social a
les mesures dels governs central i autonòmics, adoptades per superar la crisi.
Des que va esclatar la crisi, una crisi que
començà i continua sent financera, totes les mesures per corregir-la han
esdevingut un autèntic desastre social, perquè totes i cadascuna de les
decisions que s’han pres han estat orientades a fer repercutir la crisi sobre
la classe treballadora. S’han aprovat reformes laborals, la pròrroga de l’edat
de jubilació, els increments de l’IRPF i l’IVA o les retallades en serveis
públics com sanitat, educació o protecció social; unes retallades que han
afectat a totes les treballadores i treballadors. En el sector privat s’ha
tancat nombroses empreses, sovint amb ERO injustificats, deslocalitzant-les o
aprofitant la crisi per suprimir llocs de treball o substituir treballadores i
treballadors. Els empleats i empleades públics també n’han resultat altament
afectats, perquè a més de les mesures globals, se’ls ha volgut responsabilitzar
socialment de la crisi i se’ls ha aplicat mesures complementàries com la pèrdua
de llocs de treball públics, la flexibilització de les condicions laborals i
una disminució significativa de les retribucions amb el 5%, la reducció dels
complements de carrera i desenvolupament professional del govern autonòmic, i
la supressió de la paga de Nadal.
Aquestes polítiques han portat a una
degradació important de l’estat del benestar i a un retrocés dels estàndards
del nivell de vida de la classe treballadora. Un atur que afecta el 25% de la
població activa, uns 5 milions de persones sense treball que malviuen amb el
subsidi per desocupació o de l’almoina dels 450 €, al País Valencià més de
600.000 persones desocupades, milers de famílies que diàriament perden la llar,
col·lectius en situació de dependència o en risc d’exclusió social que han
perdut, directament o indirectament, el suport dels poders públics són, entre
altres casos, exemples del panorama social que ens queda desprès de l’aplicació
de les polítiques de retallades. Unes polítiques que no han anat acompanyades,
sinó més prompte al contrari, de mesures que impliquen les grans fortunes, les
empreses i els bancs a contribuir solidàriament per eixir de la crisi (amnistia
fiscal, rescat de la banca, banc “roín”, fiscalitat no progressiva, etc).
Una realitat que inexorablement requereix una resposta
social d’aquells i aquelles que n’estem patint les conseqüències i que ha
conduït la Cimera Social a exigir la convocatòria d’un referèndum perquè puguem
opinar sobre les polítiques i, davant la falta de resposta per part del govern
i la previsió de noves retallades en 2013, a convocar una nova vaga general per
al 14 de novembre. Estem davant d’un frau democràtic, un frau a la ciutadania,
ja que el govern està aplicant tota una sèries de mesures que no portava en el
seu programa electoral.
Intersindical Valenciana, en el darrer consell confederal del 8 de setembre,
va definir una línia sindical que apostava per treballar cap a una convocatòria
de vaga general, però amb certes garanties d’èxit i, en aquest context, era
fonamental la mobilització social al voltant del referèndum i de la
mobilització general. És a dir, que calia utilitzar el referèndum com a
instrument per a crear una xarxa social i sensibilitzar la població de cara a
una futura convocatòria de vaga general. Les darreres actuacions del govern
espanyol, com ara la presentació dels Pressuposts Generals de l’Estat per 2013
i, el més que previsible rescat, han accelerat la iniciativa de la Cimera
Social de convocar la vaga general.
No hay comentarios:
Publicar un comentario