La propuesta es a todas luces insuficiente para paliar la pérdida de poder adquisitivo de los últimos años
El 9 de marzo, se firmó un acuerdo entre elministro Montoro y las organizaciones sindicales CCOO, CSI-F y UGT en el que,
entre otras cuestiones, se establecen los incrementos retributivos de los
empleados y empleadas públicos para el período 2018-2020. En este acuerdo se
prevé un aumento de estas retribuciones del 8’75% en tres años, pero en
realidad la parte fija junto con los fondos adicionales supone el 6’5%,
mientras que el resto, el 1’5%, evolucionará paralelamente al comportamiento
del PIB, y el 0'55% se vinculará íntegramente al cumplimiento del objetivo de
déficit de las Administraciones Públicas en 2020. Por tanto, la primera
valoración es negativa, puesto que se ha lanzado un mensaje falto de rigor y
que peca de un exceso de optimismo.
Para realizar una aproximación valorativa hay
que contrastar primero los datos sobre los aumentos retributivos con la
previsión de la evolución del IPC para el periodo 2018-2020 y, seguidamente
estimar las previsiones del mismo Gobierno y otros organismos y entidades
financieras sobre la previsión de la evolución del PIB y del déficit público
para este mismo periodo, lo que permitirá hacer la comparación con los
objetivos marcados por estos indicadores en el Acuerdo.
Sin referencia al IPC
En este sentido hay que destacar que el
Acuerdo omite cualquier referencia a la variación del IPC, un 4’4% de media
para el periodo indicado dependiendo de las fuentes, que se tiene que restar
del 8’75% de aumento. Si, además, ajustamos la propuesta de incrementos
retributivos variables vinculados al cumplimiento del objetivo de crecimiento
del PIB y de reducción del déficit público a las previsiones del mismo
Gobierno, del FMI o del Banco de España, la pomposa cifra del 8’75% de
incremento salarial puede verse seriamente restringida, ya que los objetivos de
crecimiento económico del 2’5% del PIB para 2018 y 2019 son difíciles de
conseguir y la reducción del déficit público al 0’5% del PIB en 2020 es poco
menos que una quimera.
Aumento de un 2’95% real
Por estas razones, y con la prudencia que
requiere una situación económica internacional bastante voluble, desde la
Confederación Intersindical estimamos el aumento retributivo para el periodo
2018-2020 en un 2’95 % real. Con estos datos, la valoración nunca puede ser
positiva si hablamos en términos de recuperación del poder adquisitivo perdido.
El contenido retributivo del Acuerdo es
confuso y está sujeto a excesivos condicionantes futuros que lo convierten en
una entelequia difícil de valorar y, al mismo tiempo, susceptible de titulares
grandilocuentes que nada tienen que ver con la realidad. El anunciado aumento
retributivo del personal de las Administraciones Públicas, superior al 8% en
tres años, puede quedarse en un espejismo del 2’95 % si la evolución de los
indicadores macroeconómicos, tanto del IPC, del PIB o del déficit público no es
muy favorable. Y todo apunta a que no hay muchas probabilidades de que así sea.
Para la Intersindical
con este Acuerdo retributivo se ha pretendido
esconder, con promesas e ilusiones económicas sin fundamento, una cruda
realidad: un aumento que a duras penas llega a un 3% en tres años, mientras que
las trabajadoras y trabajadores públicos arrastramos a nuestras espaldas una
pérdida de poder adquisitivo que perfectamente puede alcanzar el 16’6% desde
2010. Pensamos que tanto el ministro de Hacienda como las organizaciones
sindicales firmantes, CCOO, UGT y CSI-F, por razones diferentes, pretenden
consolidar la repercusión de la crisis económica en las trabajadoras y
trabajadores públicos: el primero, porque nunca ha creído en los servicios
públicos y en la dignidad de la clase trabajadora y, los otros, porque han
carecido de perspectiva global y a largo plazo de las consecuencias de este
Acuerdo.
Intersindical denuncia públicamente la penosa
realidad que se esconde tras unas cifras del todo quiméricas y sigue
reivindicando la recuperación plena del poder adquisitivo del personal de las
Administraciones Públicas.
EN VALENCIÀ:
En aquest sentit cal destacar que l’acord omet qualsevol referència a la variació de l’IPC, un 4.4% de mitjana per aquest període, depenent de les fonts, que s’ha de restar del 8.75 % d’augment. Si, a més, ajustem la proposta d’increments retributius variables vinculades al compliment del objectius de creixement del PIB i de reducció del dèficit públic, a les previsions que fa el mateix Govern de l’Estat, el FMI o El Banc d’Espanya, la pomposa xifra del 8.75% d’increment salarial pot veure’s seriosament restringida, perquè els objectius de creixement econòmic, del 2.5% del PIB per 2018 i 2019, són difícils d’aconseguir i la reducció del dèficit públic al 0.5% del PIB en 2020, és poc menys que una quimera.
Per aquestes raons, i amb la prudència que requereix una situació econòmica internacional prou voluble, des de la Intersindical Valenciana estimem l’augment retributiu pel període 2018-2020 en un 2,95 % real. Amb aquestes dades, la valoració no pot ser mai positiva, si parlem en termes de recuperació del poder adquisitiu perdut.
El contingut retributiu de l’Acord és confós i subjecte a excessius condicionants futurs que fan d’ell una entelèquia difícil de valorar i al mateix temps, susceptible de titulars grandiloqüents, que res tenen a veure amb la realitat. L’augment retributiu del personal de les Administracions Públiques que anuncien, superior al 8% en tres anys, pot quedar-se en un miratge d’un 2,95%, si l’evolució dels indicadors macroeconòmics; tant de l’IPC, del PIB o del dèficit públic no és molt favorable. I tot apunta a que no hi ha moltes probabilitats que així siga.
Per al Sindicat, amb aquesta proposta d’acord retributiu, s’ha pretés amagar, amb promeses i il·lusions econòmiques sense fonament, una realitat que és ben crua: un augment que, a males penes, arriba a un 3% en tres anys, quan les treballadores i treballadors públics arrosseguem a les nostres esquenes una pèrdua de poder adquisitiu que perfectament pot arribar fins el 16,6% des de 2010. Pensem que tant el Ministre d’Hisenda, com les organitzacions sindicals signants, CCOO, UGT i CSI-F, per diferents raons, pretenen consolidar la repercussió de la crisi econòmica en les treballadores i treballadors públics: el primer, perquè mai ha cregut en els serveis públics i en la dignitat de la classe treballadora i, els altres, perquè han mancat de perspectiva global i a llarg termini de les conseqüències d’aquest acord.
Intersindical Valenciana denunciarà públicament la penosa realitat que s’amaga darrere d’unes xifres absolutament allunyades de la realitat i seguirà reivindicant la recuperació plena del poder adquisitiu perdut pel personal de les Administracions Públiques.
EN VALENCIÀ:
Intersindical qualifica d’“estètica” la pujada retributiva de Montoro
Ahir, 9 de març, es va signar un acord entre el Ministre Montoro i
les organitzacions sindicals CCOO, CSI-F i UGT on, entre altres
qüestions, s’estableixen els increments retributius dels empleats i
empleades públics pel període 2018-2020. A aquest acord es preveu un
increment de les retribucions dels empleats i empleades públics del
8,75% a tres anys, quan realment, la part fixa més els fons addicionals
són el 6,5% i la resta, l’1,5% evolucionarà paral·lelament al
comportament del PIB i el 0,55% es vincula íntegrament al compliment de
l’objectiu de dèficit de les Administracions Públiques en 2020. Per
tant, la primera valoració ha de ser negativa; doncs, s’ofereix un
missatge que manca de rigor i peca d’excés d’optimisme.
Per intentar fer una aproximació valorativa, cal contrastar les dades
sobre els augments retributius amb la previsió de l’evolució de l’IPC
pel període 2018-2020 i després, fer una estimació de les previsions que
fan el mateix Govern i uns altres organismes i entitats financeres,
sobre la previsió d’evolució del PIB i el dèficit públic per aquest
mateix període i comparar amb els objectius marcats per aquests
indicadors a l’Acord.En aquest sentit cal destacar que l’acord omet qualsevol referència a la variació de l’IPC, un 4.4% de mitjana per aquest període, depenent de les fonts, que s’ha de restar del 8.75 % d’augment. Si, a més, ajustem la proposta d’increments retributius variables vinculades al compliment del objectius de creixement del PIB i de reducció del dèficit públic, a les previsions que fa el mateix Govern de l’Estat, el FMI o El Banc d’Espanya, la pomposa xifra del 8.75% d’increment salarial pot veure’s seriosament restringida, perquè els objectius de creixement econòmic, del 2.5% del PIB per 2018 i 2019, són difícils d’aconseguir i la reducció del dèficit públic al 0.5% del PIB en 2020, és poc menys que una quimera.
Per aquestes raons, i amb la prudència que requereix una situació econòmica internacional prou voluble, des de la Intersindical Valenciana estimem l’augment retributiu pel període 2018-2020 en un 2,95 % real. Amb aquestes dades, la valoració no pot ser mai positiva, si parlem en termes de recuperació del poder adquisitiu perdut.
El contingut retributiu de l’Acord és confós i subjecte a excessius condicionants futurs que fan d’ell una entelèquia difícil de valorar i al mateix temps, susceptible de titulars grandiloqüents, que res tenen a veure amb la realitat. L’augment retributiu del personal de les Administracions Públiques que anuncien, superior al 8% en tres anys, pot quedar-se en un miratge d’un 2,95%, si l’evolució dels indicadors macroeconòmics; tant de l’IPC, del PIB o del dèficit públic no és molt favorable. I tot apunta a que no hi ha moltes probabilitats que així siga.
Per al Sindicat, amb aquesta proposta d’acord retributiu, s’ha pretés amagar, amb promeses i il·lusions econòmiques sense fonament, una realitat que és ben crua: un augment que, a males penes, arriba a un 3% en tres anys, quan les treballadores i treballadors públics arrosseguem a les nostres esquenes una pèrdua de poder adquisitiu que perfectament pot arribar fins el 16,6% des de 2010. Pensem que tant el Ministre d’Hisenda, com les organitzacions sindicals signants, CCOO, UGT i CSI-F, per diferents raons, pretenen consolidar la repercussió de la crisi econòmica en les treballadores i treballadors públics: el primer, perquè mai ha cregut en els serveis públics i en la dignitat de la classe treballadora i, els altres, perquè han mancat de perspectiva global i a llarg termini de les conseqüències d’aquest acord.
Intersindical Valenciana denunciarà públicament la penosa realitat que s’amaga darrere d’unes xifres absolutament allunyades de la realitat i seguirà reivindicant la recuperació plena del poder adquisitiu perdut pel personal de les Administracions Públiques.
No hay comentarios:
Publicar un comentario